Falsas promesas se me enquistan en la lengua.
La verdad hace tiempo que no fluye por mi saliva
que añora transportar luciérnagas capaces de iluminar mi alma.
Bebiendo la sangre que fluye por mis labios (comprendo mis errores)
y entiendo que un entierro no justifica nada
ni siquiera el mio...
Siempre tuve miedo de los espacios cerrados
aunque un osario contigo me seduce más
que una tumba cubierta de flores.
Pero mis huesos duermen holgados.
Viento, Viento, esparce mis semillas
Viento, Viento, hacia tierra muerta, hacia tierra inerte
Viento, Viento, no me permitas nacer.
Bebiendo las lágrimas que brotan de piel,
somos retazos que nunca acabaré.
Y aunque nunca te hayas ido realmente,
no me permitas nacer para no volver a encontrarte,
no dejes que eche raíces.
La tierra inerte actuará como lecho eterno,
lejos de las tumbas cubiertas de flores.
Como un átomo de oxígeno rezagado apareces para convertir el monóxido de carbono respirable.
Abro los ojos.
Te veo a lo lejos arrastrando el Sol.
Y una parte de mí solo quiere que pierdas el control
y que las llamas devoren el bosque.
Pero me has traído el amanecer,
y ya mis huesos no descansan holgados.
Las amapolas crecen, la nieve se derrite.
Y mientras miro los últimos rayos de sol
ya solo espero que que esta noche no sea tan larga como la anterior.
L’eclipsi els va donar la llum. Troben una nova nit els noctàmbuls, éssers maleïts que reneguen del dogma escrit. Sempre encegats pel sol, ara consolidats, encoratjats, catapultats. Desperta. A partir d’aquest punt hauràs de seguir a peu. Creuar l‘abruptositat de boscos i muntanyes lliurat de sentiments moribunds que no arribaran a veure l’alba. Recorda: el camí més llarg comença amb un pas. Camina. Condemnat a caminar. Aquest és el preu de l’anhel de la bèstia, llop de la penombra, que des de les coves més profundes desitja ser foc. Si pogués ser foc... Si pogués ser foc cremaria cada un dels versos que he escrit. Si pogués ser foc fondria tots els vostres engranatges. Si pogués ser foc començaria aquest nou camí. Si pogués ser foc... Sizígia!
I tornarem a caure altre cop. I tornarem a aixecar-nos de nou. Impulsats a contracorrent. Cicatrius acariciades pel vent. Viure no només és existir, és crear, és lluitar, estimar, és somiar, és patir i és morir. No hi ha espai per la por. El mateix que ens mata ens manté vius. S’han trencat els silencis. El mateix que ens mata ens manté vius. Diferents necessitats que creixen de forma paral·lela a les quimeres que heu creat. Un últim crit abans de caure a l’oblit.
about
"Descubriendo a Mr.Mime & Hurricäde SPLIT" was live recorded on May 8th-9th 2015 in Sant Feliu de Guíxols (Girona). It was engineered & mixed by Santi García and mastered by Víctor García at Ultramarinos Costa Brava Recording Studio.
credits
released July 18, 2016
DESCUBRIENDO A MR.MIME:
Daniel - Drums
Blito - Guitar
William - Guitar
Miguel - Bass & Vocals
Rodrigo - Vocals
HURRICÄDE:
Gerard - Bass
Oskar - Guiar & Vocals
André - Drums
A four-way screamo split from Infant Island, Massa Nera, Frail Body, and Dianacrawls captures the atmospheric urgency of their scene. Bandcamp New & Notable Jul 2, 2019